06 Σεπτεμβρίου 2006

Encara un bany d'estiu


ΣΩΚΡΑΤΗΣ. Δεῦρ' ἐκτραπόμενοι κατὰ τὸν Ἰλισὸν ἴωμεν, εἶτα ὅπου ἂν δόξῃ ἐν ἡσυχίᾳ καθιζησόμεθα.

ΦΑΙΔΡΟΣ. Εἰς καιρόν, ὡς ἔοικεν, ἀνυπόδητος ὢν ἔτυχον· σὺ μὲν γὰρ δὴ ἀεί. ῥᾷστον οὖν ἡμῖν κατὰ τὸ ὑδάτιον βρέχουσι τοὺς πόδας ἰέναι, καὶ οὐκ ἀηδές, ἄλλως τε καὶ τήνδε τὴν ὥραν τοῦ ἔτους τε καὶ τῆς ἡμέρας.


(Plató, Fedre, 229a)



SÒCRATES. Desviem-nos ací, i anem seguint el corrent de l'Ilissos. Després seurem tranquils on ens vinga de gust.

FEDRE. Pareix que l'he encertat, perquè resulta que estic descalç. Tu, clar, sempre hi vas. Així ens serà d'allò més fàcil caminar pel rierol remullant-nos els peus... I gens desagradable, sobretot en aquesta època de l'any i a aquesta hora.

3 σχόλια:

Ana είπε...

Este texto lo he sufrido en alguna ocasión ;-)
Aunque la imagen es muy refrescante, teniendo en cuenta que ya estamos casi de regreso.

mertxu είπε...

La felicitat es troba a les coses petites.
Després d'una llarga caminada, no hi ha cap cosa que es pugui comparar a la de posar els peus dins de l'aigua glaçada d'un rierol. Ara i fa 2500 anys.

Manolo είπε...

Just el que pensava, Mertxu. Així que, encara que jo també recorde vagament haver-me "barallat" amb aquest text i el diccionari, ara fins i tot m'agrada. Són els avantatges del pas del temps.